Hola blog, avui tenim el gran gust de presentar els alabatres col·lecció primavera-verano d’enguany, on es porta molt el morat i el color butà. Per a informacions enutjoses; isbn, preus, pàgines… si us plau visiteu Col·lecció alabatre
Alè per a un drac
Joan Vinuesa
Alè per a un drac és un llibre que aposta per una poesia del Jo, però d’un Jo que malgrat alguns moments en què el personatge, el narrador, s’apodera del poema, acaba convertint-se en el Jo universal que identifica aquells que miren el món des d’un cert desig de diferència, de voluntat creativa, d’exploració espiritual a través del misticisme i de les noves vies que certes expressions forànies ofereixen, a diferència que es mira el nostre món, el més proper, amb un sarcasme crític i que ha empès a fer de Joan Vinuesa un abanderat d’aquesta actitud, un poeta i un ésser humà que fa els possibles per viure al marge de l’estupidesa universal vivint-hi plenament a dintre i extraient de cada rebuig, de cada derrota, de cada tristesa, de cada desengany, experiència, coneixement i més distanciament.
Joan Vinuesa va néixer a Barcelona, al barri de Sants, el 1952. L’anarquisme i les accions creatives en bars, teatres, centres socials o presons amb tota una generació de poetes com Casasses, Pope, Castillo o l’imprescindible Albert Subirats es converteixen en el camp de lluita de Vinuesa juntament amb els viatges. Així, orient es converteix en una font de coneixement, d’enriquiment espiritual i d’experiències que després esclataran al centre de la seva poesia. Joan Vinuesa emprèn el seu camí cap a la diferència, i es posa a pintar, a escriure, a recitar, a fotografiar, a cantar i a autoeditar-se i a fer conèixer la seva poesia per camins del tot alternatius. El camí del llamp (1993), Feristela de bec i les falòrnies del radi (1995), El Tercer Llibre (1997), L’arrel quadrada de Déu (2000) i El llom del sol (2003), són els seus llibres de poesia publicats fins el moment, on la irreverència i la diferència combreguen amb un cert misticisme orientalitzant i la matèria social es desgrana sota una mirada crítica però alhora lisèrgica.
Mi-te-les
Miquel Izquierdo
Miquel Izquierdo pertany a una generació d’individualitats absolutes que molt sovint han patit el desdeny del món editorial i crític quan la seva poesia triomfava en l’àmbit directe dels recitals. Miquel Izquierdo n’és un dels casos, i és un plaer i un privilegi per a LaBreu Edicions poder apropar al públic la seva especialíssima poesia. Especialíssima perquè pertany a un àmbit, el que es mou a cavall de la sàtira i del retrat social, que és ignorat reiteradament per les patums culturals, com si aquesta mena de poesia, de gènere?, no fos digna de ser tinguda en compte. Però hi ha una part de la nostra poesia que tira cap aquí (Casasses, Subirats, Arias, Pedrals, Urpinell, etc.) i que ha trobat un públic lector fidel que caldria no menysprear. Especialíssima, també, perquè la veu d’Izquierdo és una veu que prové d’una tradició curiosa i singular. Sagarra i Pere Quart comparteixen prestatge referencial amb autors com Cecco Angiolieri, poeta sienès medieval jocós, i amb tota una tradició poètica italiana que deriva en influències tan remarcables com Eduardo de Filippo, però també amb autors realistes com el poeta de Chicago Carl Sandburg. I totes aquestes influències esclaten en una poètica que maltracta el llenguatge fent-lo a voltes cantellut, com Foix, alhora sonor i rítmic, malgrat el despreci per la mètrica que Izquierdo canvia per un ritme dur i supeditat a la pròpia generativitat del llenguatge pretesament col·loquial però empeltat de referències culturals i d’un lèxic sovint difícil per al lector poc preparat. A partir d’aquí, Izquierdo converteix el seu vers en un homenatge, sovint emprenyat, de vegades des de la impotència, a la temptació de la carn, però també en una visió del món que, malgrat el món, acosta el lector a una reconciliació amb els petits detalls que el dia a dia i la ciutat, una Barcelona sempre present i sovint protagonista, ens posen al davant i que sense la mirada especial del poeta passen sense fer soroll.
Miquel Izquierdo va néixer el gener del 1967 i pertany, doncs, a aquella mena de generació sense consciència grupal que, nascuts a meitats dels seixantes, han apostat sempre per una ambició literària, un desdeny per l’èxit comercial i una indiferència absoluta cap al capellanisme i vers les etiquetes generacionals. Ha estudiat Filologia Italiana i treballa de traductor (darrerament, Bob Dylan).
