ressenya publicada a l’Avui el passat mes de juny
L’obra lírica de Lluís Urpinell, feta al seu ritme de creació, lenta però segura, és irrenunciablement experimental, irònica, juganera, vitalista, realista i inconformista.I el seu darrer llibre, Naips nous, no és cap excepció a la regla general.
Si Josep Palau i Fabre va qualificar el seu senzil anterior d’”atzucac i contraatzucac a la vegada” alhora perquè es tracta d’una represa de certs temes, per un costat. i la introducció d’elements inèdits fins ara, per l’altre.
A Naips nous trobem l’Urpinell gnòmic, aforístic, culturista, bromista de sempre, i transgressor, tot i que aquests temes, tècniques o postures s’han extremat a causa de l’inexorable pas del temps.Els sus aforismes s’han tornat més càustics, el seu culturalisme s’ha gairebé abarrocat, la seva ironia ha esdevingut més temible, els seus jocs de llengua voregen l’enigma i les seves transgressions s’acosten al límit.En definitiva, tot i l’elegància habitual,la poesia d’Urpinell s’ha tornat més implacable i molt sovint directament contra les cordes.
Els naips nous que ens ha repartit aquest poeta de Barcelona són cartes d’un jugador veterà i murri.Per exemple, com qui no vol la cosa fa un encertat de la nostra societat occidental en què “L’infant somia regals i afecte;/L’adult, diners i sexe” i, per acabar de dislocar-nos, la contrasta amb la cultura oriental, més humanitzada, més súbtil i més delicada.
El nou Urpinell és més un pensador que un moralista, un pensador a l’ombra del nihilisme acceptant de Cioran:”Déu , el genocida;/L’home, el deïcida”.Un pensador que veu les coses tal com són i no es deixa enganyar pel famós “vel de maia”. “Tot/és/Utopia;/tot/ha estat/Utopia/-per’xò/mai/no vindrà…”.Un realista empedreït: “No en tenim mai cap./Ens tenen sempre/ens tenen sempre…”.
Urpinell ha augmentat l’aposta però, com semprem val la pena jugar-hi.
mira que fins ara anàveu bé…