LaBreu edicions inicia una nova aventura editorial amb la publicació de La zona, d’un dels autors russos més importants de la segona meitat del segle XX, Serguei Dovlàtov, encara inèdit en la nostra llengua. LaBreu obre així les portes a la narrativa, tan estrangera com catalana. La Intrusa té previst publicar pocs títols a l’any —potser dos, potser tres— donada la naturalesa totalment independent i socialment responsable de LaBreu edicions.
La Intrusa, doncs, té l’objectiu d’oferir al lector bons llibres, bones històries, sense la pressió extraliterària d’obtenir grans beneficis a costa de sacrificar qualitat, bo i mantenint el genuí esperit èpic de l’edició independent en català.
BEN AVIAT A LES LLIBRERIES…
LA ZONA
Apunts d’un vigilant de camp
Serguei Dovlàtov
Pròleg de Ricard San Vicente
Traducció de Miquel Cabal
La zona és la primera obra traduïda al català de Serguei Dovlàtov, un dels escriptors russos més virtuosos i estimats del segle XX. Amb la seva prosa lacònica i les seves observacions lapidàries i tragicòmiques sobre l’existència, Dovlàtov ens ofereix en La zona un punt de vista inèdit en l’anomenada literatura concentracionària, tan fèrtil en les lletres russes: el del vigilant enfront del pres, el del botxí enfront la víctima. Però a diferència de Soljenitzin, que creia que els camps polítics eren l’infern, Dovlàtov, vigilant en un camp penal, creia que l’infern viu dins nostre, i que només l’absurditat del sistema soviètic l’havia col·locat en una banda del reixat i no en l’altra.
Ja en el seu exili nord-americà de Queens, Dovlàtov reconstrueix La zona a partir de fragments microfilmats que li arriben des de Rússia, alhora que hi afegeix una valuosa correspondència amb el seu editor sobre la vida i les servituds de l’escriptura, que per a ell eren inseparables. El resultat és una obra imprescindible, on l’autobiogafia, el gènere epistolar i la ficció es fonen per il·lustrar-nos el que va escriure Vassili Grossman; que l’única cosa que Rússia no ha conegut en els seus mil anys d’història és la llibertat.
Serguei Dovlàtov va néixer el 1941 a la ciutat russa d’Ufa i va morir quasi cinquanta anys després a Brooklyn víctima de l’alcoholisme. Entremig el van expulsar de la universitat, va treballar de vigilant en un camp de treball (experiència que descriu a La zona), va estar a la presó, va fer de periodista, de traficant al mercat negre i de guia del Parc Puixkin. Vivències que traslladaria al paper en títols com L’estrangera, Els nostres, La maleta o El compromís.
A finals dels anys setanta les autoritats soviètiques el van “convidar” a abandonar el país, i va ser en el seu exili americà quan va rebre el reconeixement que es mereixia, amb la publicació dels seus relats a The New Yorker i amb exitoses edicions en rus de la seva obra. Serguei Dovlàtov és un dels autors més estimats pels lectors russos, fins al punt que moltes de les seves observacions lapidàries han esdevingut part del llenguatge popular.
Vols saber com s’ha gestat la suïcida publicació de La zona?
Llegeix la Crònica sentimental d’un llibre anomenat La zona!!
