els nous poemaris de LaBreu edicions

vint-i-sis

Títol_ Orlando natural

Autor_ Mireia Vidal-Conte

Pàg_ 112 pàg

PVP_14 euros

ISBN_ 978-84-937976-6-9

Mireia Vidal-Conte (Barcelona, 1970) és llicenciada en Ciències de la Informació i en Teoria de la Literatura i Literatura Comparada. És a partir d’aquests estudis literaris que entra en contacte amb el ventall d’autors la influència dels quals acabarà configurant-se en llenguatge propi (Pizarnik, Woolf, Dickinson, Domin, Ferrater, les Tereses Rita Lopes i Pascual, Borges, Bioy Casares, Sampere, Pessoa, Vallejo, el Kafka amb qui conviu una temporada a Praga, entre altres), llenguatge que sembla, llibre a llibre, en una constant evolució cap a un corpus literari sense concessions, cada cop més depurat, més literatura, més llenguatge personal a partir de llenguatges aliens.

Aquest compromís amb l’essencialitat el podem veure evolucionar a través dels seus llibres: Gestual (Pagès, 2005), Pragari (Columna, 2005), Anomena’m nom (Pagès, 2007) i Margarides de fons (Cossetània, 2007), tots ells premiats, tots ells celebrats; així com a les antologies on ha estat inclosa: Eròtiques i despentinades (Arola), El poder del cuerpo (Castalia) i Erato, bajo la piel del deseo (Sial); però també podem constatar el seu compromís amb la literatura de veritat en les traduccions en què ha participat (com a Corrent d’esperits de Brigitte Oleschinski).

A Orlando natural, Vidal-Conte suma un nou graó evolutiu altament marcat per tres veus (Christina Rossetti, Rosina Ballester i Virginia Woolf) que s’entortolliguen per resoldre, o per plantejar, el conflicte de l’escriptura en un espai verbal on no importa (o sí) el gènere, on no importa (o sí) el pas del temps, creant, a partir de la desfiguració sintàctica, un univers que tempta el lector a acceptar el repte que constitueix, naturalment, aquest Orlando. Un Orlando digital dóna veu als poemes, el trobareu creixent i transformant-se a:

http://www.mireiavidal-conte.blogspot.com.

vint-i-cinc

Títol_ La basa de les oques

Autor_ Jordi Vintró

Pàg_ 450

PVP_ 25 euros

ISBN_ 978-84-937976-5-2

Jordi Vintró (Barcelona), és autor del llibre de narracions Eugeni i altres (1986) i dels poemarisCançons per a en Jaume (1985) i Ludwig (1992), així com d’un dels llibres essencials de la poesia catalana actual, Insuficiència mitral (1997), seguit de Cartes de sotamà (2006).

A partir d’una lectura activa i atenta, quasi investigativa, dels llibres de Vintró, anem descobrint com el joc no només hi és freqüent sinó que travessa de manera transversal tota la seva obra, situant-nos a tocar d’experiències creatives com l’Oulipo i d’autors com Raymond Roussel, poc estudiat però que ha generat un culte entre seguidors iniciats, que Vintró fins i tot supera perquè malgrat tot el joc que genera la seva poesia, és capaç d’oferir-nos una obra que se sosté per si mateixa sense la necessitat de desxiframent que sovint converteix aquesta mena d’apostes literàries en mers experiments que no tenen sentit més enllà del desafiament hermenèutic.

D’aquesta manera, l’autor ens proposa el doble plaer de gaudir dels seus poemes, carregats d’una ironia i una visió lúdica del món que es construeix a partir d’un llenguatge torrencial i alhora d’una perfecció estructural i sonora que sovint ens fa pensar en la genialitat, la qual, si anem més enllà i ens endinsem en tot el joc que amaga, les cartes de sotamà de les que se serveix el poeta, se’ns manifestarà en la seva plenitud. Cada poema, una casella del joc de l’oca. Cada casella un dibuix de l’autor (tècnica: plastidecor sobre paper higiènic) que conté una pista sobre la gènesi del poema. I tot el llibre com un tauler que a través de l’atzar ens pot fer jugar i ens pot fer llegir a l’arbitri dels daus.

Anys després d’aquell monument verbal anomenat Insuficiència mitral, constituït per un únic poema llarg i verbós, poema riu o poema zàping o poema deliri o poema raó, aquesta Bassa de les oques ens confirma la singularitat de Jordi Vintró, i ens reafirma en la idea que ens trobem davant d’una de les veus més importants, i més injustament ignorades, de la poesia catalana contemporània.

vint-i-quatre

Títol_ L’ocell a la cendra

Autor_ Susanna Rafart

Pàg_ 72

PVP_ 12 euros

ISBN_ 978-84-937976-4-5

Susanna Rafart (Ripoll, 1962) és, actualment, una de les veus poètiques amb més prestigi en el panorama de la lírica catalana. Alguns premis com el Senyoriu d’Ausiàs March, el Joan Alcover de Palma, el Carles Riba o el Premi de la Crítica Serra d’Or de Narrativa Breu, avalen la seva trajectòria creativa, sempre guiada per una ambició literària que situa cada un dels seus llibres en la indiscutibilitat pel que fa a qualitat, bellesa i aposta estètica.

Fins ara ha publicat els llibres de poesia: Olis sobre paper (1996), Reflexió de la llum(1999), Jardins d’amor advers (2000), Pou de glaç (2002), Retrat en blanc (2004),Molino en llamas (2005) i Baies (2005), i ha estat traduïda al castellà, l’italià, el búlgar i el francès, alhora que ha traduït a la nostra llengua autors com Yves Bonnefoy, Dino Campana, Leonardo da Vinci o Salvatore Quasimodo.

La seva presència en antologies com De la transparencia al presagio. Poesía de España (México 2000), Poesía de la Residencia. Joven poesía catalana (Madrid 1999) oThe Other Poetry of Barcelona. Spanish and Spanish-American Women Poets(California 2004), confirmen la projecció de la seva obra, que més enllà de la poesia també es manifesta a través de la narrativa i la prosa amb llibres com La pols de l’argument (2000), La inundació (2003), Un cor grec. Memòria i notes d’un viatge(2006) i Les tombes blanques. Contes de la Mediterrània (2008).

A L’ocell a la cendra, Rafart es referma en la seva cura per bastir un corpus poètic on l’elegància d’un llenguatge molt personal, de tall volgudament clàssic, li serveix per empeltar les eternes reflexions sobre la mort, el temps, la (in)comunicació a una natura que és alhora imatge i constatació d’una poètica condemnada a perdurar.