Jordi Vintró és considerat, per molts poetes i lectors, un dels noms cabdals de la lírica catalana contemporània. Amb el poema riu Insuficiència mitral (1997) va enlluernar per la seva habilitat amb els endecasíl·labs, amb una frescor i un humor cristal·lins, que ens recorden tant Bauçà com Pedrals. LaBreu li ha publicat La bassa de les oques, volum extens i inspirat que té l’aparença d’un recull de peces costumistes amb estructura d’auca, formalment exactes i amb rauxa i força narrativa. A més de ser totes aquestes coses, també és un joc (desvetllat al bloc del poeta) que converteix el llibre en un poemari 2.0. Perquè cada títol i lema amaguen un secret, i cada poema s’inspira formalment en un altre que li serveix de model (de Riba, d’E. E. Cummings, de Queneau, etcètera). Així, el conjunt multiplica sentits i lectures, una mica a la manera del taller oulipo, afegint-jhi noves possibilitats de joc.
