Sant Jordi 2011

15 04 2011

dissabte sant, Sant Jordi,  si ens busqueu ens trobareu a la nostra parada habitual al Passeig de Gràcia, nº 15, de nou del matí a nou del vespre, farem la parada poètica que creix per moments amb tots els títols publicats, fins ara, de la col·lecció alabatre,  la nova novel·la d’Anaïs Nin fent el número 5 de la col·lecció la intrusa, i la narrativa senienca de Joan Todó, ens acompanyaran Bankrobber i d’altres amics que imprimeixen llibres i posters genials!

l’horari de signatures serà aquest:

12 migdia:

Jordi Vintró,  “Cartes de sotamà” i “La bassa de les oques”

Ferran Ràfols, traductor d’ “Una espia  a casa de l’amor” d’Anaïs Nin

13.00:

Josep Pedrals,  “El Furgatori”, “eclosions”, “En/doll”

Susanna Rafart, “L’ocell a la cendra”

Ernest Farrés, “Els efectes imprevisibles dels camps magnètics”

16.00:

Marc Romera,”L’aigua”, ”nuatges”

17.00:

Joan Todó, “A butxacades”, “Los fòssils (al ras)”

Ignasi Pàmies, traductor de “Minotaure” de Friedrich Dürrenmatt

18,30:

Mireia Vidal-Conte, “Orlando natural”

19,30:

Tomàs Arias, “Odi sobre tela”

Anna Gual, “Implosions”

també podeu comprar els nostres llibres a les millors llibreries del país i a la parada que muntarà Andreu Subirats a Vallderoures, on signarà la seva traducció de “Les balades” de François Villon.





Manifest HORIGINAL

6 05 2010

AMICS I AMIGUES,
Copiem el MANIFEST al que LaBreu Edicions us demana que us adheriu, tot responen aquest mail posant el vostre nom, en aquest mateix mail, o bé escrivint un mail a hindignats@gmail.com. El vostre nom apareixierà al blog que s’obrirà demà per defensar l’Horiginal, just sota el manifest, tant si ens responeu a nosaltres com si ho preferiu fer al mail dels hindignats. LaBreu es compromet a passar tota la llista de noms que reunim als responsables del blog de l’Horinal. És vital que siguem molts, per a que l’ajuntament escolti les nostres reclamacions.

US CONVOQUEM A L’ASSEMBLEA QUE ES CELEBRARÀ A L’HORIGINAL (C/Ferlandina, n.29), el dimecres 12 de maig a les 20.00 hores.
MANIFEST HORIGINAL

DENUNCIEM que Barcelona ha perdut l’espai capdavanter dels recitals poètics, l’anomenada per molts “Catedral” de la poesia a la ciutat. Des de fa 9 anys, amb l’obertura del bar-llibreria “l’Horiginal”, Barcelona ha gaudit d’un espai sociocultural inèdit que ha dinamitzat el teixit urbà del Raval. De llavors ençà, el barri ha disposat d’un punt de trobada on s’han trenat sinèrgies literàries provinents del món acadèmic, institucional, editorial i contracultural. Durant tots aquest anys l’Horiginal mai no ha demanat cap subvenció pública ni privada, mai no ha estat objecte de denúncies per aldarulls i mai no ha cobrat per l’assistència de cap acte ni ha remunerat les actuacions dels artistes. Amb el temps i gràcies a una programació de poesia setmanal i ininterrompuda, l’Horiginal ha esdevingut un referent clau en la vida literària barcelonina, un punt de trobada poètica obert tant al nou planter com a les veus poètiques més consolidades, obert a tots aquells que fan de la paraula la millor eina de cultura possible al servei de la societat.
DENUNCIEM que l’expedient administratiu que clausura l’espai dedicat a les activitats artístiques ha estroncat una programació poètica amb vora 300 recitals a l’esquena. Tècnicament, ni acatant la normativa vigent segons llicència atorgada, no es permet la realització dels cicles poètics a l’espai esmentat. Només la regidoria de Ciutat Vella podria normalitzar la situació si, de mutu acord i realitzant-hi les reformes necessàries, accedís a permetre l’ús del l’espai per a activitats culturals. Atesos certs precedents on l’administració pública ha vetllat per la normativa i alhora l’ha aplicada segons les circumstàncies particulars del cas, els sotasignats MANIFESTEM la nostra adhesió a l’Horiginal i RECLAMEM a l’Ajuntament que estudiï el cas i que, atenint-se a l’excepcionalitat de la nostra activitat i al caràcter minoritari però essencial de la poesia, atorgui la llicència necessària per a reobrir l’Horiginal.





El bàrbar i la crítica

8 12 2009

Benvolgut blog,

Aquestes dues darreres setmanes han estat especialment memorables pel llibre Un bàrbar al jardí, de Zbigniew Herbert. Els reconeixements a la qualitat i interés de la traducció i l’obra arriben de molts llocs alhora, de veus que apreciem moltíssim. De primer, ha estat en Jordi Nopca, que ha escrit una boníssima ressenya per a Time Out, la qual aviat podrem enllaçar aquí mateix. Això va ser el dijous.

El divendres ens vam emocionar amb les paraules que l’editora d’una de les editorials    que més apreciem, Valeria Bergalli, de Minúscula, que va recomanar el llibre a l‘Hora del Lector, en el seu programa número 100. De debó, us recomanem amb fervor que cliqueu aquest enllaç, i que cerceu el minut 33′ 30”. Només una gran editora com Bergalli pot tenir la capacitat de síntesis i la passió justa a l’hora de parlar d’aquest llibre. Aquesta recomanació, com tantes altres que el llibre ha rebut, ens omple d’orgull i gratitud, i de debó fa justícia a la feina del traductor Manel Bellmunt i dóna l’exacta importància que Un bàrbar al jardí té per a la literatura i l’art europeus. En veritat no podem de deixar de mirar aquest vídeo, que ens dóna ales per seguir endavant. És un autèntic luxe!

Avui mateix, Joan Josep Isern, un dels millors crítics que tenim en aquest país i un blogger respectadíssim, parla d’un dels assaigs més memorables d’Un bàrbar al jardí: el dedicat al pintor Piero della Francesca. Us recomanem moltíssim la lectura de l’apunt que apareix al seu blog.

Estem tan contents per tot plegat, que només sabem dir GRÀCIES a tots els crítics, amics, periodistes i lectors que estan fruïnt de la lectura del Bàrbar. Amb tota la nostra gratitud,

Els editors de LaBreu.





La zona, de Serguei Dovlàtov [making off]

15 03 2009

 

Primera Part

contracte-dov2

001
0041
007
010

 

Segona Part

munio1

Presentació a l’Horiginal (12 de març de 2009)

la-intrusa
Ester Andorrà presenta la col·lecció La Intrusa

la-primera-carta

Marc Romera llegeix la primera carta de La zona

editor-dictador

Miquel Adam llegeix una carta dels editors

de LaBreu a Serguei Dovlàtov [aquí les dues cartes]

ricard-san-vicente

Ricard San Vicente (prologuista de La zona)

traductor

Miquel Cabal, traductor de La zona

yuri-i-cabal

Yuri i Cabal, lectura russo-catalana de La zona

cantar

Yuri Mykhaylychenko i un amic seu,

tocant cançons del seu poemari musicat Poemas sin más

 

Tercera Part

ester-i-avui

La zona i el Serguei, portada de l’Avui…

(Dissabte, 14 de març)

zona-a-lavui

i doble pàgina a la secció Cultura!!





Regalets de Nadal

24 12 2008

How-how-how. Els vostres amics els Editors Suïcides, amb barbes blanques i petaques de whisky amagades sota el ropatge, us portem uns quants regalets. I direu, no us podrieu haver disfressat de Tions? I direm, sí, ho haguéssim pogut fer, però no. Els hem encés, els tions, en els nostres bidons de gasolina, per escalfar-nos cos i ànima. Aquesta nit serà llarga!

LaBreu Edicions us presenta uns videos que l’amic Aleix ha penjat a la Xarxa. Són poemes dels tres darrers Alabatres, que vam poder escoltar el Dia de la Presentació a l’Horiginal, temple sagrat de la poesia en aquest país.

Anna Gual_ Implosions_Viatge interior

Anna Gual_Implosions_Hipertensió

Pau Gener Galin_Tancat per mancances

Daniel Busquets_La trama perfecta_Molt negra (Félix Pons i Núria Miret)

Daniel Busquets_La trama perfecta_Deu mil (Félix Pons i Núria Miret)

Daniel Busquets_La trama perfecta_La trama perfecta

How-how-how! I sabeu què? Que us portem un altre detallet. Sabeu qui és aquest que comença a treure el cap tímidament?

Carta a l’editor

4 de febrer de 1982, Nova York

Estimat Ígor Màrkovitx! M’arrisco a fer-vos una proposta delicada. L’essència n’és la següent. Ja fa tres anys que vull publicar el meu llibret sobre el camp. I durant tres anys, al més aviat possible.

 

La zona, Serguey Dovlàtov. Pròxima publicació a Labreu edicions.

Bones festes nens i nenes!! Bon nadal!





Parir llibres amb amor

18 11 2008

Torno a casa carregat de nous Alabatres per distribuir. Han sortit perfectes, immaculats. Sento aquella escalfor interior, aquelles presses per, per, per, no ho sé. Tot el dia amb el nerviosisme. Avui per fi veuré l’Ester i al Marc i ens donarem els primers exemplars. Cometrem una nova reunió semi-clandestina, perquè davant del temps som clandestins, el temps i les respectives feines alimentícies ens fan moure i reunir-nos amb nocturnitat i per les ombres. Fora d’hores ens reunim.

I arribo al nostre pis franc i em trobo els col·legues mirant sota un raig de llum els poemaris de dalt a baix. Un ull no habituat a observar editors pensaria que som orangutans davant d’un monòlit kubrià, observant un objecte inconegut i misteriós: un llibre. Ens fixem en el seu llom, en els gramatges del paper, en el color perfecte de les portades, en si el paper va contrafibrat o no (clar que no!), en les papallones, en els escarbats i els pixallits… Totes i cadascuna d’aquestes característiques ens han portat feina, maldecaps, anècdotes i aliances. Per fi obrim els llibres. Pàgina de crèdits, solapes, copyrights, l’olor a tinta i l’olor a paper. Tot al seu lloc. Passem pàgines en silenci. Les lletres una mica sobrecarregades de tinta… ummmm… el contrast accentuat, emperò, del groguenc tènue del paper i el negre ferotge del text fa que aquests Alabatres siguin propicis per ser llegits davant d’un crepuscle encés que minva , i que , com diu el Marc, és el millor moment per llegir poesia. Seiem i seguim la reunió. Cal ara empaitar periodistes i amics, insistir, insistir, escriure mails, trucar, trucar, quan?, fora d’hores, sempre fora d’hores!, distribuir, distribuir, distribuir. Fumem. Parlem d’altres coses. Les nostres vides creuen esbojarrades la conversa, com cèrvols una carretera comarcal. No hi ha descans, amics. Abans del canvi de titularitat d’aquest llibre, cal fer moltes altres gestions. Abans que el llibre pertanyi a tota llei al seu autor, abans que el llibre pertanyi definitivament i per sempre al seu lector. No podem deixar un nounat a la intempèrie. Cal seguir reunits.

magatzem

( a la foto el magatzem i les 17 capses amb les novetats editorials)

Al metro que em porta a casa, carregat d’Alabatres per distribuir. N’obro un a l’atzar. El de Daniel Busquets. Faig memòria de quan vaig conèixer al Busquets. Aquella nit furiosa, aviat farà un any. Obro La trama perfecta i llegeixo:

Tocava prendre mal
rebentar calidoscopis
sota la pluja txa-txa-txa
Tocava ser client
de la droga futura
.

Perfecte.








Follow

Get every new post delivered to your Inbox.