Dimecres 20 de juliol la Llibreria Saltamartí i LaBreu Edicions hem preparat un tast poètic a l’hora baixa de la fresca amb els autors :
Jordi Vintró LA BASSA DE LES OQUES
Ernest Farrés ELS EFECTES IMPREVISIBLES DEL CAMPS MAGNÈTICS
Tomàs Arias ODI SOBRE TELA
al RACÓ D’EN GUAL a Rambla de Badalona, al costat de l’Escola del Mar
En trenta poemes Farrés transmet la necessitat que té la raó de lliurar-se de dogmes, ideals o arpriorismes per ser més lliure i crítica
Saber dir no
Ernest Farrés (Igualada,1967) és periodista, escriptor i observador dinàmic de realitats visibles i amagades. Treballa com a redactor a La Vanguardia i havia publicat tres poemaris: Clavar-ne una al mall i l’altra a l’enclusa (1996), Mosquits (1998) i Edward Hopper (2006). Va editar una celbrada antologia de la poesia contemporània catalana, 21 poetes del XXI (2001), i versions angleses d’alguns poemes seus han aparegut a Calque, The Nation, PN Review, Two Lines, Words Without Borders, World Literature Today i Zoland Poetry. El 2008 la traducción anglesa de la seva obra Edward Hopper va rebre el premi de traducció Robert Fagles, concedit a Lawrence Venuti, que va traslladar a l’anglès els cinquanta poemes de Farrés sobre el pinto nord-americà i mestre especialista a acolorir la solitud.
Amb Els efectes impresivibles dels camps magnètics, Ernest Farrés s’ha superat. Un dels camps magnètics per excel·lència és el poder d’atracció, el magnetisme entre dos cossos. Si provem de trencar un imant per la meitat, es tornen a reproduir dos pols, de la mateixa manera que, si tenim la intenció de superar la bellesa a base de raciocini, es rebel·la i creix. El no “subversiu” del poeta, que es desentén de tòpics i de velles àncores, de tecnicismes i de dons màgics, es radicalitza enfront de l’”esclavitud patològica de les formes elevades de la bellesa”.
Farrés poetitza la relativitat i reflexiona sobre les exageracions innecessàries dins i fora de la poesia. Tot és imatge d’una altra imatge molt més interessant: tot és, alhora, menys transcendent de com ens ho pinten. L’amor impossible, per exemple, no deixa de ser -en els versos del poeta- una tensió sexual mal resolta.
Feliç en la contradicció.Farrés emet una segona queixa en veu alta: el món actual sembla que no tingui substància.Les accions se succeeixen les unes a les altres per comoditat, costum i por a l’autoanàlisi.Al poema Cinquanta mil·ligrams de borra en suspensió per metre cúbic d’aire, el poeta afirma que no és adult perquè mai no va on van els altres, perquè no reflexiona sobre la seva època, sobre el sentit de tot plegat… Perquè és, potser, feliç en la incomoditat i la contradicció, i vol transvasar “el binomi terra-lluna a estrambòtics mons lingüístics” de la mateixa manera que no es conforma quedant-se a terra mentre veu com el vaixell dels seus desitjos se n’allunya davant mateix dels ulls prudents.
Un llibre, en suma, per poder escoltar la piuladissa dels ocells sense tenir-los davant els ulls.
Anna Carreras, Culturas de La Vanguardia 25 maig 2011
Dissabte passat, 30 d’abril, la llibreria Aqualata i Paranoia Accions van fer possible la presentació-recital de l’últim poemari de l’igualadí Ernest Farrés: Els efectes imprevisibles dels camps magnètics, publicat per Labreu Edicions, una editorial molt activa en la publicació de poetes catalans actuals (com Andreu Subirats o Tomàs Arias) i de parla anglesa (Larkin o Elliot), o de traduccions de narradors europeus (Herbert o Dovlàtov).
En la presentació Maria Enrich va destacar la qualitat del llibre de Farrés i el tractament de temes com el pas del temps o el retrobament poètic de l’autor amb Igualada. Finalment Ernest Farrés va llegir uns quants poemes. Vam parlar amb l’autor per conèixer més detalls del llibre i de la poesia.
-Què t’ofereix la poesia que no t’ofereixen altres gèneres?
M’ofereix molta llibertat expressiva. Subscric unes paraules recents d’Ana María Matute amb motiu del premi Cervantes que li acaben d’atorgar. Opinava que la literatura és egoista, ja que ella -afirmava- escriu per a ella mateixa, sense preguntar-se si allò que escriu està de moda o agradarà. Si apliquem aquesta opinió al gènere poètic, ja tens la resposta a la teva pregunta.
-On i quan trobem els teus inicis literaris?
A nivell de publicació els trobem el 1996, quan guanyo el premi Octavio Paz de Barcelona per a poetes joves i de resultes d’això em publiquen el primer poemari, Clavar-ne una al mall i l’altra a l’enclusa. Aquest fet em va engrescar poderosament a compondre més llibres de poesia.
-Com has evolucionat des dels inicis fins ara?
Un mateix sovint no té prou perspectiva per apreciar la seva evolució, és més fàcil percebre-ho de fora estant, però sempre, des del primer dia, he procurat escriure poesia impulsat per les mateixes ganes d’expressar-me literàriament i de la manera més original possible, intentant no repetir-me mai.
-Els efectes imprevisibles dels camps magnètics: quina relació té el títol amb els poemes que integren el poemari.
Confesso que vaig triar deliberadament títols curiosos per a cada poema del llibre, alguns d’ells semblen fins i tot aforismes, però considero que els títols no han de ser explicatius del contingut del poema. El títol n’és un complement, i és important que sigui original, que defugi el tòpic, per tal de cridar l’atenció, per singularitzar-se de la resta de poemes. Potser en aquest llibre els títols tenen una funció semblant a la dels titulars d’un diari. I Els efectes imprevisibles dels camps magnètics també.
-Quina temàtica segueixen els poemes?
Són trenta poemes que abracen temes diversos, però sobretot el que tracto de transmetre és la necessitat que té la raó humana, en una societat complexa i confusa com la nostra, de desempallegar-se de dogmes, ideals o apriorismes per aconseguir ser més lliure i crítica.
-En quin moment vas trobar la inspiració per escriure aquest nou poemari?
La inspiració em va venir just després de compondre l’anterior poemari, Edward Hopper: si aquell era un treball inspirat completament en l’obra pictòrica de l’artista nord-americà amb poemes més aviat llargs, descriptius i a vegades amb un inevitable to narratiu, aquí em va venir de gust elaborar una obra diferent, amb poemes un xic més breus, col•loquials i de temàtiques, estils i punts de vista diversos.
- Quina acceptació ha tingut el poemari?
El més temible sempre és la indiferència, i com que de moment han aparegut bones ressenyes del llibre a la premsa, a la ràdio i a internet, no tinc la més mínima queixa al respecte. Esperem, doncs, que aquest nou recull de poemes, que ja podeu trobar a les llibreries, continuï aplegant bones crítiques i ajudi a divulgar un gènere literari que és capaç d’oferir-nos agradables moments lectors.
06.05.11
Presentació Els efectes imprevisibles dels camps magnètics d’Ernest Farrés, dissabte 30 d’abril, a la llibreria Aqualata d’Igualada, (c. Sant Josep, 14) a les sis de la tarda.
Acompanyarà a l’autor Maria Enrich, regidora de Cultura de l’Ajuntament d’Igualada.
Entre el soroll mercantilista que ens toca viure, encara llueixen publicacions que van fent que la nostra cultura sigui de pes, que no vol dir pesada. LaBreu Edicions no abandona la col·lecció de poesia, tota una gesta, i ha tret un T.S.Eliot, Prufrock i altres observacions. Eliot va publicar el poemari gràcies a Pound perquè aleshores no tenia ni un duro.
La col·lecció Alabatre també aporta obres de dos poetes contemporais que continuen en marxa, és a dir , resistint: Els efecte imprevisible dels camps magnètics, d’Ernest Farrés, i Odi sobre tela, d’un Tomàs Arias que no gasta gaire optimisme i amb sorna escriu ” Ara, quan el català s’acabi de morir,/l’enterrarem al panteó de les llengües il·lustres/ i a la més verda de les nostres valls/farem missa solemne/ gintònic, cigarrus i quatre gargalls/de pàl·lids poetes que, entre badalls,/desconslats, lamentaran no haver/ fet res per ajudar-la a morir”.
Farrés, molt més íntim, ple d’amor i de trencament, a les antípodes del cursi, també ens pot servir de consol. Ens permet assegurar que aquesta literatura no és només el que veiem a les taules de novetats l’únic dia de l’any en què patim el miratge de viure en un país de lectors. Encara té cops amagats i que duri.
Són autors que no confonen vocació literària amb vocació d’èxit. Diria que fins i tot se’ls en fot, sortir o no a la tele. Sembla que hagin llegit la màxima que apunta Vargas Llosa en l’ara reeditada Cartas a un joven novelista (Alfaguara): “Tal vez el atributo principal de la vocación literaria sea que quien la tiene vive el ejercicio de esa vocación como su mejor recompensa”. No en trauran res més, la majoria de veus exigents, i en cas de ser catalans tindran molts números per mantenir-se en l’estricte anonimat o gairebé: els quedarà l’esperança de la secta dels poetes, és a dir, com Eliot, trobar el seu Pound.
Ada Castells Time Out Cultura 24.04.11
dissabte sant, Sant Jordi, si ens busqueu ens trobareu a la nostra parada habitual al Passeig de Gràcia, nº 15, de nou del matí a nou del vespre, farem la parada poètica que creix per moments amb tots els títols publicats, fins ara, de la col·lecció alabatre, la nova novel·la d’Anaïs Nin fent el número 5 de la col·lecció la intrusa, i la narrativa senienca de Joan Todó, ens acompanyaran Bankrobber i d’altres amics que imprimeixen llibres i posters genials!
l’horari de signatures serà aquest:
12 migdia:
Jordi Vintró, “Cartes de sotamà” i “La bassa de les oques”
Ferran Ràfols, traductor d’ “Una espia a casa de l’amor” d’Anaïs Nin
13.00:
Josep Pedrals, “El Furgatori”, “eclosions”, “En/doll”
Susanna Rafart, “L’ocell a la cendra”
Ernest Farrés, “Els efectes imprevisibles dels camps magnètics”
16.00:
Marc Romera,”L’aigua”, ”nuatges”
17.00:
Joan Todó, “A butxacades”, “Los fòssils (al ras)”
Ignasi Pàmies, traductor de “Minotaure” de Friedrich Dürrenmatt
18,30:
Mireia Vidal-Conte, “Orlando natural”
19,30:
Tomàs Arias, “Odi sobre tela”
Anna Gual, “Implosions”
també podeu comprar els nostres llibres a les millors llibreries del país i a la parada que muntarà Andreu Subirats a Vallderoures, on signarà la seva traducció de “Les balades” de François Villon.
Encara que en un dels poemes del seu quart llibre escrigui “Sovint menges/i no saps /ni el que menges./Sovint cantes/i no saps/ ni el que cantes./Sovint penses/i no saps/ ni el que penses”, Ernest Farrés (Igualada,1967) observa, reconeix i pren consciència dels seus àpats, cançons i pensaments, i tot sovint ens són administrats a través de dosis de lírica fina – majoritàriament a través del vers de tres síl·labes- que, no obstant això, viatja per dins nostre amb el pes de les veritats amargants, difícils de metabolitzar.
A Sent hornat no vaig enlloc, per exemple, recorda que després que li diguessin que tenia “unes mans/d’escriptor” ha escrit “coses múltiples/i sincrètiques”, ha “mogut soroll” i s’ha pogut distreure “amb cels llisos” que, reconeix, no li “feien falta”. Selecció natural comença amb una bufetada (“al final/tot arriba”) i se’ns emporta cap a la lluna, el sol, “el moment/vuitcentista”, la gebrada, i la petja “recremada/del llimac”: el temor d’acabar -desaparèixer- arriba com una pel·lícula “d’aigües tèrboles”.”Qualsev ol/teoria(és pitjor/que la pràctica” llegim a El talp és cec: la vida (que només s’entén practicant-la) és la font de totes les teories, i és, probablement, la pràctica més desesperada de totes. Al poema inicial del llibre s’encara amb la bellesa -tàvec, rauxa,marc i dona- i s’acaba rebel·lant “contra l’èpica/antropòfaga/d’esberlar/el seu crani/per menjar-se/aquells trossos/del cervell/on pren cos/l’esclavatge/patològic/de les formes/elevades/de bellesa”.
Ernest Farrés, que com a poeta dispara els ulls cap a tot arreu, és capaç de convocar a De claror, gens l’astronauta Neil Arsmstrong, l’insmoni, vies d’ample europeu, tècniques criològiques, un braç mort i aplacar, amb un ull, “el poder/iracund/ del destí/natural” mentre amb l’altre aprèn “idiomes/estrangers”. Els efectes imprevisibles dels camps magnètics és un llibre net i incòmode on l’autor “estalvia/tecnicismes” i desenterra arrels fondes, trepidants.
J.N
Time Out setmana 27 de març 2011
Dimecres 16 de març la col·lecció alabatre de LaBreu edicions fa 5 anys i estrena tres poemaris per a la primavera-estiu del 2011, amb poetes i presentadors de luxe!
Els efectes imprevisibles dels camps magnètics d’Ernest Farrés presentat per la periodista i escriptora Sònia Hernández
Odi sobre tela de Tomàs Arias. presentat pel poeta Max Besora
Prufrock i altres observacions de T.S.Eliot, traduït per Marc Masdeu. presentat per Marcel Riera, traductor de Larkin al català, i l’editor Marc Romera.
Us hi esperem!
