dijous 21 marc romera serà part de les ciutatsinvisibles

Marc Romera, juntament amb Lluís Calvo i Mireia Calafell recitarà el dijous 21 de juliol a Sants

c/Riego,35 a les 21 h

recitals de Marc Romera dins el cicle VEUS PARAL·LELES 9, juliol 2011

2 de juliol  21 h Plaça dels Natzarens de Tarragona

3 de juliol  20 h Claustre de Sant Francesc de Vilafranca del Penedès c/Sant Pere, 3

5 de juliol  20 h Centre de Cultura Contemporània de València c/Sant Ferran,12

7 de juliol  21 h Can Alcover de Palma de Mallorca c/Sant Alonso,24

8 de juliol  22 h Fundació ACA de Búger c/Son Biertí, s/n Mallorca

9 de juliol 21 h Espai Betúlia de Badalona c/Enric Borràs,43-47

10 de juliol 21 h Brossa Espai Escènic c/Allada Vermell,13 Barcelona

XXVII Festival Internacional de Poesia de Barcelona 2011

LaBreu Edicions té l’honor de fer el llibre de la NIT AL PALAU que inaugura el  XXVII Festival Internacional de Poesia de Barcelona 2011, trobareu la programació de la setmana seguint aquest link

 http://www.bcn.cat/cultura/barcelonapoesia/2011/programa/programa.html

Andreu Subirats, Josep Pedrals, Andreu Galan, Jaume C.Pons Alorda

 

Dijous 12 maig a les 20h a la bonica Casa Orlandai de Sarrià.
És la setmana de la poesia i hi hauràn tres espectaculars poetes,
Jordi Vintró, Pau Gener Galin, Sílvia Bel, Martina Escoda.
http://www.casaorlandai.cat/activitat/896

 

Dissabte 14 de maig  a les 19,30 h un dels actes que organitza l’Institut de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona dins del XXVII Festival Internacional de Poesia amb el suport i col•laboració del Epbcn.Rapsodes: Tomàs Arias, Marc Romera, Eva Font, Emilio González,, Meritxell Sales i Enric Casasses.

Músics: Marc Valls i Julius Name Presentació de l’acte: Eva Rodríguez

EPBCN Carrer Balmes, 32, 2on 1a  Barcelona

Sant Jordi 2011

dissabte sant, Sant Jordi,  si ens busqueu ens trobareu a la nostra parada habitual al Passeig de Gràcia, nº 15, de nou del matí a nou del vespre, farem la parada poètica que creix per moments amb tots els títols publicats, fins ara, de la col·lecció alabatre,  la nova novel·la d’Anaïs Nin fent el número 5 de la col·lecció la intrusa, i la narrativa senienca de Joan Todó, ens acompanyaran Bankrobber i d’altres amics que imprimeixen llibres i posters genials!

l’horari de signatures serà aquest:

12 migdia:

Jordi Vintró,  “Cartes de sotamà” i “La bassa de les oques”

Ferran Ràfols, traductor d’ “Una espia  a casa de l’amor” d’Anaïs Nin

13.00:

Josep Pedrals,  “El Furgatori”, “eclosions”, “En/doll”

Susanna Rafart, “L’ocell a la cendra”

Ernest Farrés, “Els efectes imprevisibles dels camps magnètics”

16.00:

Marc Romera,”L’aigua”, ”nuatges”

17.00:

Joan Todó, “A butxacades”, “Los fòssils (al ras)”

Ignasi Pàmies, traductor de “Minotaure” de Friedrich Dürrenmatt

18,30:

Mireia Vidal-Conte, “Orlando natural”

19,30:

Tomàs Arias, “Odi sobre tela”

Anna Gual, “Implosions”

també podeu comprar els nostres llibres a les millors llibreries del país i a la parada que muntarà Andreu Subirats a Vallderoures, on signarà la seva traducció de “Les balades” de François Villon.

ressenya sobre L’Aigua a la revista Caràcters

En ocasió de la tertúlia que avui faran a l’Espai Mallorca Marc Romera i Daniel Busquets recuperem un article de Jaume C.Pons Alorda sobre la poesia d’un , que ressona a la poesia de l’altre.

L’acte serà a dos de vuit del vespre.

L’aigua o el semen de Marc Romera.

Amebes, anemones, gasteròpodes, esponges, bombolles, llimacs, plàncton, éssers limfàtics. Tots volen, necessiten assedegar-se. Aquestes són algunes de les criatures inhòspites que habiten els versos salvatges de Marc Romera dins aquesta capacitat de L’aigua (LaBreu edicions, 2010) per immolar-se a l’aquàtic. Perquè no només d’aigua parlen aquests poemes, sinó d’una voluntat líquida total: sang, fang, moc, llàgrima, escopinada, pus, baves, grumolls, llefiscositats menstruals i vaginals, esperma. No és casual, obeeix a un sentit d’insubmissió. El líquid és la metàfora de la revolta perquè contraposa dues representacions oposades: interior versus exterior, superfície enfrontada a l’essència de les coses de forma implícita i explícita. El líquid és l’únic element que permet aquesta transició d’estat a estat degut a la seva natura impermeable. Penetra i conquereix. Connota moviment, canvi i inversió de valors. Per això aquests poemes parlen d’ompliment i de buidatge, sempre amb violència. Són poemes que constaten una revolució interior que té el seu emmirallament amb la (in)conformitat exterior: A la sodomia de déu / s’hi acara mesurada l’hora / de l’extermini de les aigües. Cada forat o esfínter del cos, o de la matèria, cada vas sanguini, ens fa palesa la idea que el cos és merament un contàiner, una cuirassa que oculta la seva misèria, però també una arma de doble tall, intransigent. I contra aquesta immobilitat estantissa, el líquid demostra que és capaç de penetrar tots els espais, i a la vegada és manipulable, i al mateix temps salvatge, incontrolable. No obeeix els designis de tothom. Característiques que comparteix amb la poesia, el gran doll, aquesta insistent aigua de paraules com pregona Gabriel Ferrater tot just com a cita inicial del poemari. I a aquest missatge rotund de revolta constant s’hi afegeix la mesura d’aquests versos octosíl•labs que destil•la Romera fent un molt bon ús del vers medieval: és la mateixa mesura de la que féu ús Ramon Llull amb el seu crit desesperat de Lo desconhort o, més recentment, Manel Marí amb No pas jo. Els versos octosíl•labs, atípics i poderosos, ens transporten a una violència estricta, desesperada i flagrant. O un altre motiu d’insubmissió o de meravella, i és que el líquid és també un element molt típic de la poesia mística, ja que serveix de símbol al poeta il•luminat per encarar-se a noves perspectives de l’ésser i la seva transformació cap a un estat més enllà de les barreres, les imposicions i les perfídies d’un cos mortal en contínua decadència: La renúncia ens allibera. Romera s’enfronta, llavors, a dues noves possibilitats: és un poeta carnal i místic al mateix temps, i aquesta contraposició el crema i l’exalta. I també altament provocador: els seus versos poden arribar a ser insultats i macabres: Si no ho entens, poda’t la vista o versos que ens transporten a crematoris pedòfils, a cossos dansant dins un escenari accidentat, fets trossos, cercant les peces que falten. I sí, fins i tot la creació poètica és vista a través de les ulleres del nedador que s’imposa nedar cinquanta piscines, i cada piscina, cada braçada i abraçada aquàtica, és un poema, una petita victòria personal. Per tant L’aigua, o el semen, de Marc Romera com a estendard llefiscós d’una revolta vital i poètica: més enllà de murs, de fronteres, del políticament correcte o de cuirasses de sentit engabiat per proclamar l’absoluta llibertat de qui pensa, viu, escriu, neda, fornica i sodomitza déu contracorrent. L’aigua no és, doncs, un poemari que et calmi la set: t’omple de més ganes d’abeurar-te i sadollar-te, d’obrir-te pas entre marees pornogràfiques i vitals. Afuau-vos-hi. Assedegau-vos fins a rebentar.

 Jaume C. Pons Alorda Revista Caràcters nº53

dimarts 30 novembre, el segon alabatre de Jordi Vintró “La bassa de les oques”

Dimarts, 30 de novembre l’alabatre nº25, La bassa de les oques, de Jordi Vintró, s’estrena a la llibreria Laie Pau Claris

un poemari que és un joc, cada poema una casella, cada lector un jugador!

Marc Romera estrena cicle poètic A Viva veu diumenge 21

Diumenge 21 de novembre, Marc Romera farà  un mix del seu darrer llibre L’aigua, i un tast del que  serà el proper La nosa de poemes en prosa, amb traduccions de  Boris Vian.

serà al Fantástico (passatge Escudellers, n. 3) el pròxim 21 de novembre per oferir un recital que començarà a les 20.30h. Des d’aquest octubre, A Viva Veu i Fantástico Club col·laboren per tirar endavant “Poesia A Viva …Veu”, un modest cicle de recitals que pretén aportar esforços i energies a la latent i viva escena poètica de Barcelona. Encara que tot just acaba de començar, Poesia A Viva Veu pretén, a poc a poc, organitzar diversos recitals amb l’objectiu, no només de fer abastable la veu dels poetes en general sinó, també, i en concret, d’oferir un ventall de propostes poètiques per tal de definir, lleument, una determinada via, un determinat itinerari poètic.

“Creador de clatellots” Anna Ballbona dixit

L’aigua

Com cops de martell, com un cop de puny, com un calbot sec i efectiu. Les imatges punyents, encimbellades gràcies al vers cisellat, depurat d’allò innecessari, ple de ritme, travessen aquest poemari de Marc Romera, autor d’un sòlid gruix d’obra poètica i amb diversos llibres de narrativa publicats. Amb L’aigua, el seu sisè llibre de poemes, Romera ens ofereix una tensió a raig que se sosté al llarg dels 50 poemes que el formen i un tancament (“A braçades”, en prosa). El tancament –sempre es corre el perill que sigui un text escorrialles, que no és el cas– relliga el tarannà d’aquest volum de títol aparentment innocu.

L’aigua és un llibre rodó per l’aposta formal, un conjunt d’octosíl·labs que donen una volta més al vers i a la llengua, sense arribar al retorçament lingüístic extrem de La pau del cranc, el seu anterior llibre. Ara bé, les connexions amb aquell sinistre cranc són clares i fins i tot li adreça algunes picades d’ullet, a aquest (“un cranc cansat, de pinces toves, / per poder, encès, imaginar / dones obertes a l’atzar”) i a d’altres elements que ja pul·lulaven per l’obra de Romera. Central o tangencial, l’aigua –i derivats, com la nimfa, l’ameba, el corall, el congre, la piscina, el plàncton, el “nedar sense bastó”o el “nedar coix dels peixos lluna”– ho traspassa gairebé tot. És una bèstia camaleònica que ara evoca el desig sexual, el sexe sòrdid, l’oblit i la renúncia, ara l’instint o el control d’aquest instint i com conviu amb un assaig de moralitat. I també passa per l’aigua la fragilitat i paradoxes vitals, el que queda del pas del temps i el gust per alimentar i esmussar la part fosca, el Mr. Hyde propi. Són temes que degoten directament de la potència de la imatge.

L’opció formal passa desapercebuda per al lector, dit en un sentit positiu: el vers no ha estat entrat amb calçador i l’aigua hi circula amb naturalitat. Ras i curt, l’artifici no crida amb llums de neó ni tampoc porta de la mà l’avorriment. Això s’explica, en bona part, perquè la brutalitat i la cruesa presents en el poemari prenen moltes manifestacions, sempre amb un deix marcat de cinisme. Des d’“aquest verd extraordinari / que estira els braços des de l’aigua / buscant el mapa de la llum” del delta de l’Ebre fins al viatger de l’autobús  accidentat, seccionat: “busca invident la part de dalt / entre els difunts sense mortalla”.

Hi ha a L’aigua també algunes peces curtes obertament juganeres. Algunes semblarien una concessió a l’efectisme, si no fos que, en general, el llibre evita caure en la pirotècnia buida. El jo poètic saltironeja de posició sense perdre el to essencialista dels versos, podats a consciència, sovint amb elisions que són una invitació al lector perquè s’hi endinsi i correspongui, a base de clatellots o no, als buits.

(Publicat al suplement de Cultura del diari Avui el dijous 16 de setembre de 2010)