dijous 21 de juliol, Tomàs Arias a Terrassa

Dijous 21 de juliol a les set de la tarda Tomàs Arias recitarà el seu Odi sobre tela a la llibreria Abacus de Terrassa (c/Font Vella 72-78 )

dimecres 20 recital a la rambla de Badalona: Vintró, Farrés i Arias

Dimecres 20 de juliol la Llibreria Saltamartí i LaBreu Edicions hem preparat un tast poètic a l’hora baixa de la fresca amb els autors :

Jordi Vintró LA BASSA DE LES OQUES

Ernest Farrés   ELS EFECTES IMPREVISIBLES DEL CAMPS MAGNÈTICS

Tomàs Arias ODI SOBRE TELA

al RACÓ D’EN GUAL a Rambla de Badalona, al costat de l’Escola del Mar

Exquisits a Ripoll, Andreu Subirats i Tomàs Arias

EXQUISITS

Un festival que s’allarga durant dos mesos, de principis de juliol a principis de setembre, amb un recital cada setmana.
En total, 10 sessions de poesia a la terrassa del restaurant El Crocus, a la plaça de l’Abat Arnulf. 

Amb la participació dels poetes de LaBreu edicions:

 Andreu Subirats (14 de juliol) i Tomàs Arias (28 de juliol)

Amb la receptivitat que dóna la pau de les vacances, la fresca del vespre, el paisatge pirinenc i el delit del bon menjar, el cos estarà a punt per percebre i aprehendre tot el ventall de forces que vessen del discurs poètic. 

ORGANITZEN:

Restaurant El CrocusHorinal (Obrador de Recitacions I Noves Actituds Literàries)

COL·LABOREN:Ajuntament de la comtal vila de Ripoll

Hostal – Habitacions Paula Llibreria La Tralla

Tomàs Arias ressenyat a El Punt per David Castillo

 Tomàs Arias (Guardiola de Berguedà, 1966) fa anys que passeja la seva ànima pels recitals poètics que diferents col·lectius convoquen arreu del país. Va sorgir dels cercles de Berga i és un dels habituals del bar Horiginal de Barcelona, base logística dels editors de Labreu, que li publiquen ara Odi sobre tela, un recull de poemes amb una certa unitat temàtica i estilística. El llibre conté alguns dels ingredients que Arias ja ens havia ofert a Romanços (2004), premi Salvador Espriu, i a les proses periodístiques Paper de diari, publicat fa uns mesos. Precisament, els poemes d’Odi sobre tela estan datats entre el 2005 i el 2011, és a dir, des del llibre anterior. A excepció dels que podríem considerar més circumstancials, els seus poemes es mouen entre dos eixos, en alguns moments coincidents. N’hi ha de més musicals i d’altres que es pregunten sobre les vivències autobiogràfiques, sempre amb un xic d’ironia que el distancia dels corrents realistes ferraterians que van repetir-se fa un parell de dècades fins a la sacietat. Després de Ferrater, el llegat de Vinyoli s’ha mostrat com la influència decisiva en autors heterodoxos, com en el cas del mateix Tomàs Arias.

En el seu nou llibre, les relacions sentimentals i sexuals s’alternen amb les lectures de la tradició literària i, malgrat el to pretesament menor en què el poeta es situa, el resultat és convincent per l’autenticitat i la sensació de treball de fons concentrat. Té moments epifànics en els records i d’altres de més banals, però la presència de l’anècdota quotidiana li serveix per bastir un bon grapat de poemes de qualitat innegable. M’agrada quan considera temeritats determinats tipus d’investigacions sobre els humans i també quan construeix un tipus de vers epistolar, que recorda la picaresca més barroca. Està especialment inspirat en un poema dedicat al poble natal, on en pocs versos ens deixa la sensació de buidor per sobre de la malenconia: «Al carrer del Comerç, no hi ha botigues ni mercat, tot és tancat, com tants, és un carrer on, tret de cases, no hi ha re».

Odi sobre tela confirma el treball continuat i ofereix expectatives sobre on arribarà. No es tracta d’un jovencell que apunta maneres sinó d’un poeta fet, que ha publicat quan ha sabut que tenia coses a dir. En aquest cas, el seu exemple és digne d’admiració perquè sap el vers i com dir-ho. A més, té estil i mirada personal.

ElPunt diari – David Castillo 09.06.11

 

sobre el recital de Tomàs Arias i Jaume C.Pons Alorda a l’Esquerda de Granollers

Hi ha recitals que generen complicitats i ambients difícils de repetir i de descriure. N’hi ha pocs, però, que a més de fer-ho, també aconsegueixin una comunió gairebé extrema amb públic, local, ambient, emotivitat, bossa del lacrimal, estómac, goig i feridura. I així fou. El tercer recital d’aquesta edició dels Versos Lliures va ser una constatació que tot això és possible i que, a més, pot esdevenir un vespre qualsevol. L’escenari, reservat en exclusiva, tal com ja va passar l’any passat, per a dos autors de Labreu edicions, va comptar amb la presència de dues bèsties poètiques. En primer lloc, un vell conegut, ja tot un sospitós habitual, Jaume C. Pons Alorda: tercera ocasió en què s’esgargamella en públic al cicle i únic poeta que ha estat en totes les edicions anteriors (tot un rècordman). En segon lloc, Tomàs Arias: primera vegada que venia, i no pas l’última, de ben segur. El recital va ser un mostrari contundent de saviesa, bestiesa, bestialitat, concisió, exuberància, comunicació, joc, amor al fet i amor al giny. Pons i Arias, Arias i Pons, un aiguabarreig amb arestes i conjuncions en èxtasi. Els assistents, figurants vestits d’atònites calaveres que somreien, aplaudien, resplendien i es deixaven entabanar per l’aire hamelínic de dues de les veus més apassionades i interessants del panorama català actual. Un goig que certifica l’aposta de qualitat de cada jornada de recital d’aquests VS’11. Ah! En tercer lloc, i allà, al fons, gairebé amagada, l’Ester Andorrà. Editora i deessa, fragment d’ànima i un molt de mans de Labreu Edicions, l’editorial que ja ha guanyat un espai, totalment merescut i suat, entre les glòries de la història d’aquesta vella, malparlada i de vegades també apassionant, literatura catalana. Gràcies per ser-hi!

Esteve Plantada

XXVII Festival Internacional de Poesia de Barcelona 2011

LaBreu Edicions té l’honor de fer el llibre de la NIT AL PALAU que inaugura el  XXVII Festival Internacional de Poesia de Barcelona 2011, trobareu la programació de la setmana seguint aquest link

 http://www.bcn.cat/cultura/barcelonapoesia/2011/programa/programa.html

Andreu Subirats, Josep Pedrals, Andreu Galan, Jaume C.Pons Alorda

 

Dijous 12 maig a les 20h a la bonica Casa Orlandai de Sarrià.
És la setmana de la poesia i hi hauràn tres espectaculars poetes,
Jordi Vintró, Pau Gener Galin, Sílvia Bel, Martina Escoda.
http://www.casaorlandai.cat/activitat/896

 

Dissabte 14 de maig  a les 19,30 h un dels actes que organitza l’Institut de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona dins del XXVII Festival Internacional de Poesia amb el suport i col•laboració del Epbcn.Rapsodes: Tomàs Arias, Marc Romera, Eva Font, Emilio González,, Meritxell Sales i Enric Casasses.

Músics: Marc Valls i Julius Name Presentació de l’acte: Eva Rodríguez

EPBCN Carrer Balmes, 32, 2on 1a  Barcelona

Tomàs Arias i Jaume C.Pons Alorda dijous 5 a Granollers

dins el cicle de Versos LLiures el proper dijous 5 de maig  a les 20,30 h Tomàs Arias i Jaume C.Pons Alorda recitaran a l’Esquerda de Granollers.

Tomàs Arias (Guardiola de Berguedà, 1966) que presentarà el seu llibre Odi sobre tela. És poeta, narrador i músic. Va dinamitzar, durant el final del segle passat, la vida cultural al Berguedà a través del col·lectiu literari La Tecla, de la que en fou fundador i uns dels membres més destacats. Ha publicat el llibre de poemes Romanços (Cossetània, 2004), que va obtenir el IX Premi Salvador Espriu de poesia, i ha participat en antologies com Vint anys de Cafè Central (2009). També és autor del llibre de relats Per a nois i paranoies, editat per la Companyia Nacional de Poesia, i del recull d’articles Papers de diari (Ed. de l’Albí, 2011). Recentment ha col·laborat com a clarinetista en el primer disc d’Ivette Nadal, Guerres dolcíssimes. 

Jaume Pons (Caimari, Mallorca, 1984), un habitual del cicle dels Versos Lliures. Va estudiar filologia anglesa i començà a escriure poesia per culpa de la lectura d’Estellés i del mestratge de Margalida Pons, dos mites, ja. A Anglaterra va formar part de la Poetry Society de la Universitat de Sheffield i hi va començar a publicar els seus primers textos (en anglès) alhora que això significava un aventurar-se cap a un món que va molt més enllà de la creació poètica estricta i que desemboca en la pura militància en el fet poètic, en l’actitud poètica com a filosofia existencial i com a pauta de vida, perquè Jaume C. Pons Alorda no és només un poeta que escriu sinó un poeta social, un poeta vital, un poeta polític, un poeta amant i un poeta amic, és a dir, algú que ho viu tot a través de la seva condició de poeta, i que ho fa, a més a més, amb una vitalitat desmesurada que l’ha convertit en el poeta de l’eufòria i de l’escreix, en autor i personatge alhora.

Sempre ens quedarà Pound ( i els alabatres)

Entre el soroll mercantilista que ens toca viure, encara llueixen publicacions que van fent que la nostra cultura sigui de pes, que no vol dir pesada. LaBreu Edicions no abandona la col·lecció de poesia, tota una gesta, i ha tret un T.S.Eliot, Prufrock i altres observacions. Eliot va publicar el poemari gràcies a Pound perquè aleshores no tenia ni un duro.

La col·lecció Alabatre també aporta obres de dos poetes contemporais que continuen en marxa, és a dir , resistint: Els efecte imprevisible dels camps magnètics, d’Ernest Farrés, i Odi sobre tela, d’un Tomàs Arias que no gasta gaire optimisme i amb sorna escriu ” Ara, quan el català s’acabi de morir,/l’enterrarem al panteó de les llengües il·lustres/ i a la més verda de les nostres valls/farem missa solemne/ gintònic, cigarrus i quatre gargalls/de pàl·lids poetes que, entre badalls,/desconslats, lamentaran no haver/ fet res per ajudar-la a morir”.

Farrés, molt més íntim, ple d’amor i de trencament, a les antípodes del cursi, també ens pot servir de consol. Ens permet assegurar que aquesta literatura no és només el que veiem a les taules de novetats l’únic dia de l’any en què patim el miratge de viure en un país de lectors. Encara té cops amagats  i que duri.

Són autors que no confonen vocació literària amb vocació d’èxit. Diria que fins i tot se’ls en fot, sortir o no a la tele. Sembla que hagin llegit la màxima que apunta Vargas Llosa en l’ara reeditada Cartas a un joven novelista (Alfaguara): “Tal vez el atributo principal de la vocación literaria sea que quien la tiene vive el ejercicio de esa vocación como su mejor recompensa”. No en trauran res més, la majoria de veus exigents, i en cas de ser catalans tindran molts números per mantenir-se en l’estricte anonimat o gairebé: els quedarà l’esperança de la secta dels poetes, és a dir, com Eliot, trobar el seu Pound.

Ada Castells  Time Out Cultura 24.04.11

Sant Jordi 2011

dissabte sant, Sant Jordi,  si ens busqueu ens trobareu a la nostra parada habitual al Passeig de Gràcia, nº 15, de nou del matí a nou del vespre, farem la parada poètica que creix per moments amb tots els títols publicats, fins ara, de la col·lecció alabatre,  la nova novel·la d’Anaïs Nin fent el número 5 de la col·lecció la intrusa, i la narrativa senienca de Joan Todó, ens acompanyaran Bankrobber i d’altres amics que imprimeixen llibres i posters genials!

l’horari de signatures serà aquest:

12 migdia:

Jordi Vintró,  “Cartes de sotamà” i “La bassa de les oques”

Ferran Ràfols, traductor d’ “Una espia  a casa de l’amor” d’Anaïs Nin

13.00:

Josep Pedrals,  “El Furgatori”, “eclosions”, “En/doll”

Susanna Rafart, “L’ocell a la cendra”

Ernest Farrés, “Els efectes imprevisibles dels camps magnètics”

16.00:

Marc Romera,”L’aigua”, ”nuatges”

17.00:

Joan Todó, “A butxacades”, “Los fòssils (al ras)”

Ignasi Pàmies, traductor de “Minotaure” de Friedrich Dürrenmatt

18,30:

Mireia Vidal-Conte, “Orlando natural”

19,30:

Tomàs Arias, “Odi sobre tela”

Anna Gual, “Implosions”

també podeu comprar els nostres llibres a les millors llibreries del país i a la parada que muntarà Andreu Subirats a Vallderoures, on signarà la seva traducció de “Les balades” de François Villon.

tomàs arias dissabte 9 d’abril a l’ermita de Sant Pere de Reixac

9 d’abril recital de Tomàs Arias amb Montserrat Abelló a l’ermita de Sant Pere de Reixac i la Coral Mare de Déu del Turó de Montcada a les set de la tarda.