Benvolgut blog,
Aquestes dues darreres setmanes han estat especialment memorables pel llibre Un bàrbar al jardí, de Zbigniew Herbert. Els reconeixements a la qualitat i interés de la traducció i l’obra arriben de molts llocs alhora, de veus que apreciem moltíssim. De primer, ha estat en Jordi Nopca, que ha escrit una boníssima ressenya per a Time Out, la qual aviat podrem enllaçar aquí mateix. Això va ser el dijous.
El divendres ens vam emocionar amb les paraules que l’editora d’una de les editorials que més apreciem, Valeria Bergalli, de Minúscula, que va recomanar el llibre a l‘Hora del Lector, en el seu programa número 100. De debó, us recomanem amb fervor que cliqueu aquest enllaç, i que cerceu el minut 33′ 30”. Només una gran editora com Bergalli pot tenir la capacitat de síntesis i la passió justa a l’hora de parlar d’aquest llibre. Aquesta recomanació, com tantes altres que el llibre ha rebut, ens omple d’orgull i gratitud, i de debó fa justícia a la feina del traductor Manel Bellmunt i dóna l’exacta importància que Un bàrbar al jardí té per a la literatura i l’art europeus. En veritat no podem de deixar de mirar aquest vídeo, que ens dóna ales per seguir endavant. És un autèntic luxe!
Avui mateix, Joan Josep Isern, un dels millors crítics que tenim en aquest país i un blogger respectadíssim, parla d’un dels assaigs més memorables d’Un bàrbar al jardí: el dedicat al pintor Piero della Francesca. Us recomanem moltíssim la lectura de l’apunt que apareix al seu blog.
Estem tan contents per tot plegat, que només sabem dir GRÀCIES a tots els crítics, amics, periodistes i lectors que estan fruïnt de la lectura del Bàrbar. Amb tota la nostra gratitud,
Els editors de LaBreu.




UN BÀRBAR AL JARDÍ
Zbigniew Herbert va néixer a Lwów, a l’actual Ucraïna, malgrat que l’any 1924 formava part de Polònia. En plena Segona Guerra Mundial inicià estudis superiors en les universitats clandestines del temps de la ocupació. La seva polifacètica formació inclou títols en economia, dret i filosofia. Herbert comença a escriure poesia en els temps durs de l’estalinisme, però s’absté de publicar cap llibre, doncs es nega a realitzar cap mena de concessió moral, ideològica o artística al règim. Només després de la fi del realisme socialista publica els seus poemes, esdevenint un dels millors poetes de la seva generació. A finals dels anys 50 fa el seu primer viatge a l’Europa Occidental, i el 1962 apareix la primera edició d’Un bàrbar al jardí, llibre traduït a nombroses llengües. L’any 1974 publica el poemari El senyor Cogito, donant origen a un carismàtic personatge que recorrerà la seva obra poètica posterior. Zbigniew Herbert mor a Varsòvia l’any 1998.

