La intrusa

DOS

herbert013[1]

UN BÀRBAR AL JARDÍ

ZBIGNIEW HERBERT

Traducció i pròleg: Manel Bellmunt

Núm de col·lecció: 2

ISBN: 978-84-937152-2-9

PÀG: 304

PVP: 20 euros

Zbigniew Herbert, un dels més destacats poetes, assagistes i lliurepensadors que ha donat l’Europa del segle XX, defineix els assajos que conformen Un bàrbar al jardí com un «conjunt d’esbossos, el relat d’un viatge»: una definició senzilla i humil que l’honora, però que de cap manera no li fa justícia.

Aquests esbossos són una de les fites de l’assagística europea i aquest viatge que encetem no és un viatge qualsevol, sinó un bellíssim camí que recorre la història i l’art de la Mediterrània, bressol de la cultura d’occident.

Amb suprema elegància l’escriptor transita entre els mestres anònims de les coves de Lascaux i atorga una vitalitat sorprenent a les seves pintures; exerceix la millor defensa imaginable dels templaris davant del Tribunal de la història; posa tota la seva erudició per tal d’escatir els condicionants artístics i humans sobre els quals s’alçaren les grans catedrals gòtiques, o traça inquietants i subtils paral·lelismes entre la fulminant inquisició que patiren els càtars i els totalitarismes contemporanis.

Un bàrbar al jardí obre les portes de les muralles pretesament insuperables que l’academicisme clàssic ha alçat en el terreny de la crítica de l’art, i amb talent i destresa enlluernadora —quan convé amb subtil i sorneguera ironia—, allibera l’art de rigideses i aporta una mirada plena de sensibilitat arreu on el viatge el porta.

Gràcies a l’excel·lent traducció  de Manel Bellmunt, el lector en català té a la seva disposició  una de les obres mestres del segle XX, un monument literari que no es pot deixar perdre, un viatge inoblidable a les arrels de la nostra cultura.

Índex: Lascaux – Entre els doris – Arle – Il Duomo – Siena – La pedra de la catedral – Sobre els albigesos, inquisidors i trobadors – La defensa dels templaris – Piero della Francesca – Records de Valois

herbert Zbigniew Herbert va néixer a Lwów, a l’actual Ucraïna, malgrat que l’any 1924 formava part de  Polònia. En plena Segona Guerra Mundial inicià estudis superiors en les universitats clandestines  del temps de la ocupació. La seva polifacètica formació inclou títols en economia, dret i filosofia.  Herbert comença a escriure poesia en els temps durs de l’estalinisme, però s’absté de publicar cap  llibre, doncs es nega a realitzar cap mena de concessió moral, ideològica o artística al règim.  Només després de la fi del realisme socialista publica els seus poemes, esdevenint un dels millors  poetes de la seva generació. A finals dels anys 50 fa el seu primer viatge a l’Europa Occidental, i el  1962 apareix la primera edició d’Un bàrbar al jardí, llibre traduït a nombroses llengües. L’any  1974 publica el poemari El senyor Cogito, donant origen a un carismàtic personatge que recorrerà  la seva obra poètica posterior.  Zbigniew Herbert mor a Varsòvia l’any 1998.

Un bàrbar al jardí a la premsa

Ramon Colom, Millenium, C33 (1h 07′ 25” del vídeo)
Jaume Subirana (El Periódico de Catalunya)

Un bàrbar al jardí als blogs

O-TeArai (11/11/09)
El café de Ocata (11/11/09)
Tristezza Rosa (30/10/09)
Xalandria (30/10/09)


U

portada-dovlatov

Títol: La zona. Apunts d’un vigilant de camp.

Autor: Serguei Dovlàtov

Pròleg: Ricard San Vicente

Traductor: Miquel Cabal

ISBN: 978-84-935391-4-6

PVP: 17 euros

Pp: 230

La zona és la primera obra traduïda al català de Serguei Dovlàtov, un dels escriptors russos més virtuosos i estimats del segle XX. Amb la seva prosa lacònica i les seves observacions lapidàries i tragicòmiques sobre l’existència, Dovlàtov ens ofereix en La zona un punt de vista inèdit en l’anomenada literatura concentracionària, tan fèrtil en les lletres russes: el del vigilant enfront del pres, el del botxí enfront la víctima. Però a diferència de Soljenitzin, que creia que els camps polítics eren l’infern, Dovlàtov, vigilant en un camp penal, creia que l’infern viu dins nostre, i que només l’absurditat del sistema soviètic l’havia col·locat en una banda del reixat i no en l’altra.

Ja en el seu exili nord-americà de Queens, Dovlàtov reconstrueix La zona a partir de fragments microfilmats que li arriben des de Rússia, alhora que hi afegeix una valuosa correspondència amb el seu editor sobre la vida i les servituds de l’escriptura, que per a ell eren inseparables. El resultat és una obra imprescindible, on l’autobiogafia, el gènere epistolar i la ficció es fonen per il·lustrar-nos el que va escriure Vassili Grossman; que l’única cosa que Rússia no ha conegut en els seus mil anys d’història és la llibertat.

Serguei Dovlàtov va néixer el 1941 a la ciutat russa d’Ufà i va morir quasi cinquanta anys després a Brooklyn víctima de l’alcoholisme. Entremig el van expulsar de la universitat, va treballar de vigilant en un camp de treball (experiència que descriu a La zona), va estar a la presó, va fer de periodista, de traficant al mercat negre i de guia del Parc Puixkin. Vivències que traslladaria al paper en títols com L’estrangera, Els nostres, La maleta o El compromís. A finals dels anys setanta les autoritats soviètiques el van “convidar” a abandonar el país, i va ser en el seu exili americà quan va rebre el reconeixement que es mereixia, amb la publicació dels seus relats a The New Yorker i amb exitoses edicions en rus de la seva obra. Serguei Dovlàtov és un dels autors més estimats pels lectors russos, fins al punt que moltes de les seves observacions lapidàries han esdevingut part del llenguatge popular.

La zona a la premsa

La zona als blogs



Una resposta

8 06 2009
Sala de lectura, 105: La zona, de Serguei Dovlàtov « Un que passava (17:59:45) :

[...] Serguei Dovlàtov. La zona. Apunts d’un vigilant de camp. Pr. Ricard San Vicente. Tr. Miquel Cabal. Barcelona: Labreu, 2009. 228 p. ISBN 978-84-935391-4-6. [...]

Respon

Deixa un comentari