La intrusa

Benvolguts, estrenem nova pàgina web!!

COL·LECCIÓ LA INTRUSA

si voleu conèixer les nostres darreres novetats i activitats, visiteu-la!

labreuedicions.com

La col·lecció de narrativa dels que volem consagrar, de LaBreu Edicions

Col·lecció dissenyada per Luis Carballo

CINC

Títol_ Una espia a la casa de l’amor

Autora_ Anaïs Nin

Traducció de Ferran Ràfols Gesa

Pàgines_ 136

ISBN_ 978-84-938583-1-5

PVP_ 14 euros

Sabina és una dona casada en la Nova York de 1950 que aspira a fruir d’una rica i tumultuosa vida sexual evitant deliberadament el compromís i entregada a la recerca del seu propi plaer. Per boca seva coneixem els afers amb quatre homes que conformen un calidoscopi al seu entorn. Anaïs Nin expressa la seva individualitat i la visió de la sexualitat femenina amb una força dramàtica intemporal, en unes pàgines de prosa poètica d’un lirisme i d’una riquesa magnífiques, sovint amb cert gust per la dislocació d’un llenguatge hermètic que és l’arma per tornar sobre els seus passos, satisfent el seu vici d’embellir les relacions.

Una espia a la casa de l’amor ha estat definida com una novel·la a l’estil del conte filosòfic del segle XVIII francès, una narració poètica o un relat psicològic instintiu on la realitat fragmentada, seleccionada, acaba transmetent, gràcies a un llenguatge carregat de simbolisme però alhora directe, sense complexos, una sensació hipnòtica sobre el lector que converteix la lectura d’aquest llibre en una experiència fascinant i addictiva. L’erotisme de la dona que intenta objectivar l’experiència de l’amor, carregat del misteri necessari per mantenir la tensió, de la lluita entre una llibertat exemplar i una moralitat que sempre vigila, converteixen aquesta recerca de la impossible satisfacciódel desig en una moderna versió, des de l’alliberament de la dona, de les universals insatisfetes Mme. Bovary, Anna Karenina, la Regenta, Pilar Prim o Bella del Senyor.

Anaïs Nin, nascuda a Neuilly-sur-Seine el 1903, visqué al nord d’Europa fins que el seu pare, el compositor Joaquim Nin, abandonà la família i Anaïs inicià una itinerància vital amb una primera residència momentània a Barcelona, a la casa dels avis paterns, passant per Cuba fins arribar a Nova York on s’instal·là amb la seva mare, procés que li provocà un desarrelament geogràfic i lingüístic. Amb vint anys tornà a París amb el seu marit i connectà amb el món artístic del qual havia estat expulsada en la infància. Quinze anys després, a causa de la guerra, es veu obligada a tornar als Estats Units. Acompanyada per la bohèmia trobà un escenari per recrear l’extravagància que adorava. Va fer amistat amb Antonin Artaud i l’escriptor-amant Henry Miller que l’esperonà en les fases inicials de la seva escriptura. L’ampli reconeixement li arribà amb la publicació dels seus dietaris a la dècada dels seixanta. Les seves novel·les Ladders to Fire, Children of the Albatros, A Spy in the House of Love, i Seduction of the Minotaur van ser publicades entre 1940 i 1960 als Estats Units. També escrigué Under a Glass Bell, un recull d’històries curtes. El 1940 començà a escriure literatura eròtica per encàrrec d’un client anònim i aquestes peces van ser recollides a Delta of Venus i Little Birds. Morí el 1977 a Los Angeles.

Una espia a casa de l’amor és la primera novel·la de l’autora que publica LaBreu edicions amb la intenció de recuperar tota una obra de ficció introbable a les llibreries des de fa massa temps.

QUATRE

LA MALETA

Serguei Dovlàtov

Traducció: Miquel Cabal Guarro

Número de col·lecció: 4

ISBN: 978-84-937-976-3-8

PÀG:  144

PVP: 15 euros

Quan Serguei Dovlàtov va aconseguir marxar a Occident, cada emigrant tenia dret a emportar-se només tres maletes de la Unió Soviètica. Ell en va tenir prou amb una. Gairebé deu anys després, ja instal·lat a Nova York, Dovlàtov es retroba amb aquesta maleta, intacta, oblidada al fons d’un armari. A dins hi ha vuit objectes, cadascun amb una història al darrere. Vuit històries que formen un autoretrat d’un dels escriptors russos més originals i estimats del segle XX.

Serguei Dovlàtov, amb una economia de mitjans sorprenent i un instint finíssim pel ritme i la paraula justa, ens ofereix a La maleta els records, sovint regats amb massa vodka, de la seva quotidianitat a la Unió Soviètica. Uns relats que serveixen per comprendre fins a quin punt la tragicomèdia i l’absurditat poden explicar les misèries i les grandeses de les nostres vides.

Serguei Dovlàtov va néixer el 1941 a la ciutat russa d’Ufà i va morir quasi cinquanta anys després a Brooklyn víctima de l’alcoholisme. Entremig el van expulsar de la universitat, va treballar de vigilant en un camp de treball (experiència que descriu a La zona, LaBreu, 2009), va estar a la presó, va fer de periodista, de traficant al mercat negre i de guia del Parc Puixkin. Vivències que traslladaria al paper en títols com Els nostresEl compromís La maleta. A finals dels anys setanta les autoritats soviètiques el van “convidar” a abandonar el país, i va ser en el seu exili americà quan va rebre el reconeixement que es mereixia, amb la publicació dels seus relats a The New Yorker i amb exitoses edicions en rus de la seva obra.

Després de vuit anys als Estats Units, l’autor troba al fons d’un armari la maleta que el va acompanyar en aquest viatge sense retorn, i hi troba una sèrie d’objectes que actuen com a catalitzador per relatar alguns dels episodis més lluminosos de la seva antiga vida, que es resolen invariablement mitjançant un humor àcid revelador del teatre de l’absurd que era la Unió Soviètica. Tal com digué Brodski, “la tonalitat de la prosa de Dovlàtov és d’un burlesc contingut, malgrat el tarannà desesperat de l’existència que l’autor descriu”. Qui obri la maleta ho podrà comprovar abastament.

TRES

EL COBRADOR

RUBEM FONSECA

Traducció: Josep Domènech Ponsatí

Núm de col·lecció: 3

ISBN: 978-84-937152-6-7

PÀG: 171

PVP: 16 euros

Hi ha autors i obres que resisteixen el pas del temps d’una manera admirable, i aquest és un senyal inequívoc que ens trobem davant d’un bon autor i d’una bona obra. Tal és el cas de Rubem Fonseca i el seu El cobrador. Segurament, els lectors amb més experiència recordin haver-se llegit El cobrador en la traducció castellana de Bruguera. Així és com el vàrem descobrir nosaltres ara fa uns anys, i no ens l’hem pogut treure del cap fins a traduir-lo al català.

Aquest recull de contes s’inicia i es clou amb dos dels relats més celebrats de la llarga carrera de Rubem Fonseca: «Pierrot de la Caverna», extensa introspecció d’un escriptor de tendències pedòfiles dictada a una gravadora, i «El cobrador», memorable relat on la venjança enfollida contra tot i contra tothom es desencadena en una mena de justícia poètica de sang i de plom, però també d’amor. No són aquests, però, els únics relats de pes d’aquest llibre. No podem deixar de mencionar l’orwelià «Onze de Maig», o la persecució riu amunt de «Trobada a l’Amazones», l’esgarrifós «El joc del mort» o la hilaritat poètica d’«H.M.S. Cormorant a Paraguanà».

El lector descobrirà en El cobrador una àmplia mostra de la galeria d’obsessions que conformen l’univers literari de Rubem Fonseca, curull d’escriptors neuròtics, funcionaris corruptes, detectius erudits i descreguts… Les baixeses de la vida urbana i la premonició i l’esclat de la violència es troben en cada relat com una amenaça constant, un batec a les temples que ens sumeix en un estat d’alerta permanent difícil d’explicar.

L’escriptura àcida, catàrtica i metaficcional de Rubem Fonseca, directa com un cop de puny, dibuixa a la perfecció els territoris on la vida i la mort cohabiten en un equilibri sinistre que atrau i repel·leix alhora.

La traducció a la nostra llengua, que arriba després de trenta-un anys de la primera edició brasilera, la signa Josep Domènech Ponsatí, poeta, traductor i llibreter que porta el Brasil tatuta a les entranyes.

Rubem Fonseca nasqué l’any 1925 a Juiz de Fora, Estat de Minas Gerais (Brasil) i resideix a Rio de Janeiro. Va estudiar Dret (especialitzat en Dret Criminal) i va exercir de policia i altres ocupacions abans abans de llançar-se, als trenta-vuit anys, a l’abisme sense final de la literatura.

L’obra de Fonseca és ingent. Els llibres de relats Os prisioneros (1963), Lúcia McCartney (1967), Feliz Ano Novo (1975) i O cobrador (1979: El cobrador, LaBreu, 2010) constitueixen les bases d’un poderós i original univers literari assentat en la marginalitat urbana, el sexe, la violència lúdica i un discurs crític i devastador amb la nostra societat. Tot i dominar a la perfecció el gènere del relat, també ha escrit novel·les tan perdurables com O caso Morel (1973. El cas Morel, Bromera, 1994) o Bufo & Spallanzani (1986).

Per tot plegat, l’any 2003 va rebre el Prémio Camões —considerat el Nobel de les lletres portugueses— i el Premio Juan Rulfo.

El cobrador a la premsa

Avanç editorial a Vilaweb Lletres

El cobrador als blogs

O-TeArai (5/4/2010)

DOS

herbert013[1]

UN BÀRBAR AL JARDÍ

ZBIGNIEW HERBERT

Traducció i pròleg: Manel Bellmunt

Núm de col·lecció: 2

ISBN: 978-84-937152-2-9

PÀG: 304

PVP: 20 euros

Zbigniew Herbert, un dels més destacats poetes, assagistes i lliurepensadors que ha donat l’Europa del segle XX, defineix els assajos que conformen Un bàrbar al jardí com un «conjunt d’esbossos, el relat d’un viatge»: una definició senzilla i humil que l’honora, però que de cap manera no li fa justícia.

Aquests esbossos són una de les fites de l’assagística europea i aquest viatge que encetem no és un viatge qualsevol, sinó un bellíssim camí que recorre la història i l’art de la Mediterrània, bressol de la cultura d’occident.

Amb suprema elegància l’escriptor transita entre els mestres anònims de les coves de Lascaux i atorga una vitalitat sorprenent a les seves pintures; exerceix la millor defensa imaginable dels templaris davant del Tribunal de la història; posa tota la seva erudició per tal d’escatir els condicionants artístics i humans sobre els quals s’alçaren les grans catedrals gòtiques, o traça inquietants i subtils paral·lelismes entre la fulminant inquisició que patiren els càtars i els totalitarismes contemporanis.

Un bàrbar al jardíobre les portes de les muralles pretesament insuperables que l’academicisme clàssic ha alçat en el terreny de la crítica de l’art, i amb talent i destresa enlluernadora —quan convé amb subtil i sorneguera ironia—, allibera l’art de rigideses i aporta una mirada plena de sensibilitat arreu on el viatge el porta.

Gràcies a l’excel·lent traducció  de Manel Bellmunt, el lector en català té a la seva disposició  una de les obres mestres del segle XX, un monument literari que no es pot deixar perdre, un viatge inoblidable a les arrels de la nostra cultura.

Índex: Lascaux – Entre els doris – Arle – Il Duomo – Siena – La pedra de la catedral – Sobre els albigesos, inquisidors i trobadors – La defensa dels templers – Piero della Francesca – Records de Valois

herbert Zbigniew Herbert va néixer a Lwów, a l’actual Ucraïna, malgrat que l’any 1924 formava part  de  Polònia. En plena Segona Guerra Mundial inicià estudis superiors en les universitats  clandestines  del temps de la ocupació. La seva polifacètica formació inclou títols en economia,  dret i filosofia.  Herbert comença a escriure poesia en els temps durs de l’estalinisme, però  s’absté de publicar cap  llibre, doncs es nega a realitzar cap mena de concessió moral, ideològica  o artística al règim.  Només després de la fi del realisme socialista publica els seus poemes,  esdevenint un dels millors  poetes de la seva generació. A finals dels anys 50 fa el seu primer  viatge a l’Europa Occidental, i el  1962 apareix la primera edició d’Un bàrbar al jardí, llibre  traduït a nombroses llengües. L’any  1974 publica el poemari El senyor Cogito, donant origen a  un carismàtic personatge que recorrerà  la seva obra poètica posterior.  Zbigniew Herbert mor a  Varsòvia l’any 1998.

Un bàrbar al jardí a la premsa

Glòria Farrés, Avui (part 1)

Glòria Farrés, Avui (part 2)

Ignasi Aragay, Avui

Albert Forns, Llibròfags

Glòria Farrés, Diari Maresme

Ignasi Riera, Avui

Jordi Nopca, Time Out

Valeria Bergalli, L’hora del Lector, programa 100, C33 (min. 33′ 30” a 39′ 35”)

L’hora del lector, programa 99, C33 (min 35:47, a min. 40:08 del video)

Ramon Colom, Millenium, C33 (1h 07′ 25” del vídeo)

Jaume Subirana (El Periódico de Catalunya)


Un bàrbar al jardí als blogs

Ucronies

Tirant al cap

O-TeArai (22/12/09)

Joan Josep Isern, Totxanes, totxos i maons (9/12/09)

O-TeArai (11/11/09)

El café de Ocata (11/11/09)

Tristezza Rosa (30/10/09)

Xalandria (30/10/09)


U

portada-dovlatov

Títol: La zona. Apunts d’un vigilant de camp.

Autor: Serguei Dovlàtov

Pròleg: Ricard San Vicente

Traductor: Miquel Cabal

ISBN: 978-84-935391-4-6

PVP: 17 euros

Pp: 230

La zona és la primera obra traduïda al català de Serguei Dovlàtov, un dels escriptors russos més virtuosos i estimats del segle XX. Amb la seva prosa lacònica i les seves observacions lapidàries i tragicòmiques sobre l’existència, Dovlàtov ens ofereix en La zona un punt de vista inèdit en l’anomenada literatura concentracionària, tan fèrtil en les lletres russes: el del vigilant enfront del pres, el del botxí enfront la víctima. Però a diferència de Soljenitzin, que creia que els camps polítics eren l’infern, Dovlàtov, vigilant en un camp penal, creia que l’infern viu dins nostre, i que només l’absurditat del sistema soviètic l’havia col·locat en una banda del reixat i no en l’altra.

Ja en el seu exili nord-americà de Queens, Dovlàtov reconstrueix La zona a partir de fragments microfilmats que li arriben des de Rússia, alhora que hi afegeix una valuosa correspondència amb el seu editor sobre la vida i les servituds de l’escriptura, que per a ell eren inseparables. El resultat és una obra imprescindible, on l’autobiogafia, el gènere epistolar i la ficció es fonen per il·lustrar-nos el que va escriure Vassili Grossman; que l’única cosa que Rússia no ha conegut en els seus mil anys d’història és la llibertat.

Serguei Dovlàtov va néixer el 1941 a la ciutat russa d’Ufà i va morir quasi cinquanta anys després a Brooklyn víctima de l’alcoholisme. Entremig el van expulsar de la universitat, va treballar de vigilant en un camp de treball (experiència que descriu a La zona), va estar a la presó, va fer de periodista, de traficant al mercat negre i de guia del Parc Puixkin. Vivències que traslladaria al paper en títols com L’estrangera, Els nostres, La maleta o El compromís. A finals dels anys setanta les autoritats soviètiques el van “convidar” a abandonar el país, i va ser en el seu exili americà quan va rebre el reconeixement que es mereixia, amb la publicació dels seus relats a The New Yorker i amb exitoses edicions en rus de la seva obra. Serguei Dovlàtov és un dels autors més estimats pels lectors russos, fins al punt que moltes de les seves observacions lapidàries han esdevingut part del llenguatge popular.

La zona a la premsa

La zona als blogs



4 responses

8 06 2009
Sala de lectura, 105: La zona, de Serguei Dovlàtov « Un que passava

[…] Serguei Dovlàtov. La zona. Apunts d’un vigilant de camp. Pr. Ricard San Vicente. Tr. Miquel Cabal. Barcelona: Labreu, 2009. 228 p. ISBN 978-84-935391-4-6. […]

27 11 2009
Aquesta nit, Zbigniew Herbert i el seu Un bàrbar al jardí, a L’hora del Lector. « labreu editorial

[…] veure el reportatge que la Marina Espasa va fer unes hores abans de la presentació oficila d’Un bàrbar al jardí, de Zbigniew Herbert, per a l’Hora del Lector. El programa comença a les 22.40, pel canal […]

1 12 2009
Un bàrbar a la tele « labreu editorial

[…] passat vam poder veure un magnífic reportatge sobre la figura de Zbigniew Herbert i sobre Un bàrbar al jardí, que els de LaBreu hem tingut l’honor de publicar en català, a l’Hora del Lector. […]

11 11 2010
Benvolgut Serguei « labreu editorial

[…] el segon llibre que t’hem publicat: La maleta, que és el quart de la col•lecció de La intrusa. Com fem habitualment, hem convidat uns amics per a que et festegin i et llegeixin, i hem portat […]

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s




Segueix

Get every new post delivered to your Inbox.

%d bloggers like this: